En una família tipogràfica, existeixen caracters que es diferencien entre si, classificant-los de la següent forma:
- El grossor en el traç: Els traços que componen els tipus, poden ser pesats o lleugers, segons el seu grossor poden afectar o no a la llegibilitat. El grossor d'un traç pot ser, rodona, negra o supernegra, fina o extrafina. (Roman, Bold, Black, Light,... en anglès)
- Inclinació de l'eix vertical o cursives: Són les denomiades cursives o itàliques. La cursiva en la tipografia ha d'utilitzar-se amb prudència, perquè abusar d'aquest caràcter inclinat dificulta la lectura.
- Proporció entre eixos vertical i horitzontal ample: Són en rodona, quan són iguals, estreny quan l'horitzontal és menor que el vertical, i expandida quan l'horitzontal és major. Quan hi ha molt text, és ideal i aconsellable utilitzar tipografies estretes per a estalviar espai.
- Majúscules a caixa baixa: Un text escrit en lletres majúscules, provoca lentitud en la lectura i ocupa més espai.
Les families estan dissenyades amb un espaiat determinat per facilitar la lectura, però aquest espai és modificable i convé canviar-ho depenent del seu ús.
Programes de autoedició com Quark o InDesign han de modoficar l'espaiat per a la correcta justificació.
Si canviem l'interlletrat s'ha de tenir en compte que els ulls amb remats i els de pal sec es modifiquen de diferent forma:
Espai entre lletres
ulls amb remat
mín. 95% / òptim 100% / màx. 110%
ulls pal sec
mín. 100% / òptim 100% / màx. 110%
Espai entre paraules
ulls amb remat
mín. 75% / òptim 100% / màx. 125%
ulls pal sec
mín. 90% / òptim 100% / màx. 125%
No hay comentarios:
Publicar un comentario