8.1. Tipografía

La tipografía és el conjunt de normes i usos que es tenen en compte a l'hora de col·locar, amb proporció i harmonia i d'acord amb una intenció comunicativa, els elements que s'han d'imprimir en algun suport físic o visualitzar en alguna pantalla. Aquests elements poden ser text, il·lustracions i ornaments.

A grans trets, la tipografia s'ocupa de quatre àmbits:

• el caràcter
• el paràgraf
• la pàgina
• el document imprès

Les mesures tipogràfiques són duodecimals, és a dir, que la relació entre pica i punt és de 12 unitats (1 pica = 12 punts).

Encara que també existeix el sistema didot que fa servir com a mesura el cícer (1 cícer = 4,5126 mm, pràcticament igual que un punt de pica), l'emprat actualment és l'angloamericà (piques).

6’2’’ = 6p2 = sis piques i 2 punts

COS
El cos de la tipografia és la distància entre l’asta ascendent i la descendent.

ULL
L’ull és l’amplada de la lletra. En una tipografia monoespaiada, l’ull de totes les lletres és igual. Això pot portar algun problema ja que alhora de compaginar, no podrem modificar l’espai entre les lletres.

Les aplicacions d'autoedició s'encarreguen de modificar, seguint les instruccions incloses a cada tipografia, o les que li donem nosaltres.

INTERLÍNIA
És la distància entre línies base d'un text compost de diverses linies. Una interlínia adequada facilita la lectura.

Tipus d'interlinia

• sòlida: és del mateix valor que el cos. Es fa servir a publicacions de línies estretes o columnes.
• de percentatge: És del 120% del cos. Si el cos és 10, la interlínia serà de 12. Es fa servir per defecte a la majoria d'aplicacions de tractament de text i autoedició.
• +1: Se li suma un punt al cos del text.
• negativa: és més petita que el cos. Es fa servir per titulars de cossos grans o per donar efectes artístics.

Per trobar l’interliniat adeqüat:

Ample de columna
____________ + cos = interlínia correcte
cos en punts

TONALITAT

Quan la taca de text es veu massa fosca, el cos del text és massa gran o la internlínia és massa petita, i per tant, per obtenir un tò correcte hem d'organitzar correctament els espais blancs. Hi ha una relació molt important entre el cos i l’amplada de línia.

8.2. Característiques de las famílies tipogràfiques

En una família tipogràfica, existeixen caracters que es diferencien entre si, classificant-los de la següent forma:

- El grossor en el traç: Els traços que componen els tipus, poden ser pesats o lleugers, segons el seu grossor poden afectar o no a la llegibilitat. El grossor d'un traç pot ser, rodona, negra o supernegra, fina o extrafina. (Roman, Bold, Black, Light,... en anglès)

- Inclinació de l'eix vertical o cursives: Són les denomiades cursives o itàliques. La cursiva en la tipografia ha d'utilitzar-se amb prudència, perquè abusar d'aquest caràcter inclinat dificulta la lectura.

- Proporció entre eixos vertical i horitzontal ample: Són en rodona, quan són iguals, estreny quan l'horitzontal és menor que el vertical, i expandida quan l'horitzontal és major. Quan hi ha molt text, és ideal i aconsellable utilitzar tipografies estretes per a estalviar espai.

- Majúscules a caixa baixa: Un text escrit en lletres majúscules, provoca lentitud en la lectura i ocupa més espai.


Les families estan dissenyades amb un espaiat determinat per facilitar la lectura, però aquest espai és modificable i convé canviar-ho depenent del seu ús.
Programes de autoedició com Quark o InDesign han de modoficar l'espaiat per a la correcta justificació.
Si canviem l'interlletrat s'ha de tenir en compte que els ulls amb remats i els de pal sec es modifiquen de diferent forma:

Espai entre lletres

ulls amb remat
mín. 95% / òptim 100% / màx. 110%

ulls pal sec
mín. 100% / òptim 100% / màx. 110%


Espai entre paraules

ulls amb remat
mín. 75% / òptim 100% / màx. 125%

ulls pal sec
mín. 90% / òptim 100% / màx. 125%

8.3. Kerning

Dos conceptes a tenir en compte abans de modificar l'espai entre lletres, són el track i el kern.

El Kern o kerning és l'espai existent entre dos caràcters individuals, per a quan dos d'aquests caracters es troben massa junts o separats. El kern és proporcional, ja que és de la mateixa grandària en punts que el cos dels caracters. Si un text és de 10 punts, el kern fa 10 punts.

8.4. Tracking

Els tipògrafs han usat el track o tracking per a alterar la densitat visual del text o l'espai global entre un grup selecionat de caràcters. Aquesta alteració afecta a tots els caràcters, com regla general, com més gran és el cos més atapeït ha de ser el track. El track ajusta l'espai que existeix entre els caràcteres, obrint els cossos més petits i tancant els mes grans.

8.5. Tipus de paràgrafs

Ordinari



Sangria a la primera linia. La resta de linies justificades, encara que la última pot ser curta.


Modern



Totes les linies justificades excepte la última.



Francès



Totes les linies justificades i amb sangria, exceptuant la primera. L'última linia pot ser curta.


Bandera dreta o Bandera esquerra



Amb linies no justificades a esquerra o a dreta i sense sangria.



Epigràfic



Linies centrades.



Bloc


Totes les linies justificades.



Triangle espanyol


Totes les linies justificades excepte l'última que és centrada.

8.6. Partició de Paraules

És el repartiment d'una paraula entre dues línies, utilitzant el guió, quan la longitud de la paraula sense partir depassaria el marge del text. La major part dels programes de composició tenen algorismes de partició de paraules, encara que ha de vigilar-se el seu funcionament.

Al partir paraules cal respectar les regles de l'ortografia (prohibició de partir síl·labes; possibilitat de mantenir divisions etimològiques, com en des- / fer).

Però també convé evitar que sorgeixin paraules malsonants a començament de línia. No queda molt bé un text en el qual s'ha partit (per exemple) minús- / cul.

8.7. Mètodes de composició

InDesign ofereix dos mètodes de composició:

• Composició multilínia
• Composició de línia única

Ambdós mètodes avaluen els possibles salts i espaiats i trien el qual millor s'adeqüi a les opcions de separació i justificació especificades per al paràgraf. El primer considera una xarxa de punts de salt per a un rang de línies i, així, pot optimitzar línies anteriors en el paràgraf per a eliminar els salts que puguin aparèixer més endavant i que no es desitgin.

Treballar amb línies de text múltiples dóna com resultat un espaiat més parell i menys separacions amb guions. La manera de composició de línia única és el tradicional que podem trobar en Quark pe a la composició de text (línia a línia). Aquesta opció resulta útil si es prefereix controlar manualment els salts de línia.